De temporada
Juliol
19 coses de temporada al mercat, 12 al seu millor moment.
Al seu punt
Ara és quan són més bones i quan costen menys.
- Préssecjuny–octPréssec, nectarina i paraguaià són la mateixa espècie: la nectarina és un préssec sense borrissol i el paraguaià, un d'aixafat. El que es pela amb les mans i et regalima fins al colze és el que era al seu punt.
- Prunajuny–setHi ha prunes de tots els colors, del verd de la claudi al morat gairebé negre. El polset blanc que les cobreix és seu, no de cap producte: si és intacte, gairebé no l'han tocada.
- Síndriajuny–setMés del 90 % d'una síndria és aigua, i tot i així costa un món dur-la a casa. Un cop tallada ja no madura més: el que veus és el que hi ha.
- Melójuny–setEncertar el meló té fama de loteria, i alguna raó hi ha. Però no tots funcionen igual: el cantalup continua madurant a casa i el pell de gripau gairebé gens.
- Gerdjuny–setÉs buida per dins i per això s'aixafa només de mirar-la. A canvi, fa tanta olor que un grapat perfuma unes postres senceres.
- Carbassómaig–setQui té una mata a l'hort ho sap: un dia és un dit i tres dies després, un bat de beisbol. Els petits són els bons; els gegants, aigua i pinyols.
- Mongeta tendrajuny–setÉs la mateixa planta que dona les mongetes seques, només que la beina es cull abans que el gra s'engreixi. La prova de la bona: es trenca amb un espetec.
- Cogombrejuny–setBotànicament és una fruita, com el meló, que n'és cosí. El que més te'n diu és el fred: li agrada fresc, però a la nevera molt freda s'estova i es taca.
- Tomàquetjuny–octEl d'agost i el de gener només s'assemblen en el color. I el pitjor enemic d'un de bo no és l'hivern: és la teva nevera.
- Albergíniajuny–octÉs una esponja: xucla tot l'oli que hi posis. Escalivada sencera sobre la flama es torna una altra cosa, cremosa i fumada, sense una gota de més.
- Patata novamaig–agLa nova es reconeix perquè la pell se'n va amb el dit. És la de primavera i estiu; la de tot l'any és una altra cosa, i fa mesos que t'espera en un magatzem.
- Cebatot l'anyN'hi ha tot l'any perquè seca es guarda mesos. Però la d'estiu, acabada d'arrencar, és sucosa i dolça, i fa plorar una mica menys. Només una mica.
Arriben
Les primeres: encara cares, però ja hi són.
- Perajul–desLa pera madura de dins cap enfora: quan la pell cedeix per tot arreu, per dins ja s'ha passat. Es mira el coll, no la panxa.
- Pebrotjul–octEl verd i el vermell solen ser el mateix pebrot en dos moments: el vermell és el que s'ha deixat madurar a la mata. Per això és més dolç i més car.
- Rossinyoljul–novGroc d'ou, amb plecs en lloc de làmines i una olor suau d'albercoc. És dels bolets més agraïts: aguanta bé al cistell i a la nevera.
Últimes setmanes
El mes que ve ja no n'hi haurà. Aprofita o guarda.
- Cireramaig–julLa cirera és la fruita que es menja dret, al costat de la parada, «només una més». Dura poc i no madura un cop collida, així que la que compres és la que hi ha.
- Albercocmaig–julL'albercoc bo es parteix amb els dits i deixa anar el pinyol tot sol. La temporada és curta, de finals de maig al juliol, i el de cambra no té res a veure amb el de l'arbre.
- Enciammarç–jul · set–novGairebé tot és aigua, i per això la d'aquí guanya tant: acabat de collir cruix, i el que viatja dies en camió arriba cansat. Fuig de la calor forta: a l'agost s'espiga i amarga.
També n'hi ha
El que arriba a l'agost
El mes que ve no arriba res de nou: continua el d'ara.
- Pomaag–febrEs cull a final d'estiu i a la tardor, però gràcies a les cambres frigorífiques n'hi ha tot l'any. La de temporada, acabada de collir, cruix d'una altra manera.
- Raïmag–octEl raïm no madura un cop collit: el que t'emportes a casa ja no serà més dolç. O el tries bé a la parada, o no hi ha res a fer.
- Figajuny · ag–setLa figuera fa dues collites: les bacores (o figues-flor) a principis d'estiu, a la fusta de l'any anterior, i les figues de veritat al final. Per això la figa té un forat al juliol.
- Ametllaag–octMig receptari català porta ametlla, encara que no es vegi: s'amaga a la picada, a la salsa i a les postres. I amb closca es guarda gairebé un any sense demanar res.
- Móraag–setLa fruita més de franc de l'estiu, si no et fan res unes quantes esgarrapades. Sabràs que has anat a buscar móres pels dits morats i per la samarreta, que ja no té remei.
- Taronjanov–maigLa taronja no madura un cop collida: la que compres és la que hi ha. Per això val la pena saber triar-la.
- Mandarinaoct–marçLa fruita que es pela sense ganivet i et deixa les mans fent olor d'hivern. Gairebé totes les que compres aquí són clementines, un tipus de mandarina.
- Caquioct–desHi ha dos caquis: el de tota la vida, que es menja amb cullera quan és tou com una gelatina, i el «persimon», que es menja dur com una poma. Si en mossegues un de tou abans d'hora, et deixa la boca aspra com un fregall.
- Magranaset–desUn joier amb centenars de grans. Desgranar-la té truc, i un cop el saps no et tornes a tacar la camisa.
- Castanyaoct–desAbans de la patata, a moltes muntanyes d'Europa la castanya era el pa de l'hivern. Avui és sobretot olor de fum al carrer i paper de diari calent a les mans.
- Codonyset–novCru és dur i aspre, però fa tanta olor que abans es posava als armaris per perfumar la roba. En coure'l es torna rosat i dolç.
- Kiwinov–abrVe de la Xina, on en deien grosella xinesa. El nom de kiwi l'hi van posar els exportadors de Nova Zelanda, pel pardal pelut i marró.
- Maduixamarç–junyLa maduixa no madura un cop collida: si té l'espatlla blanca, blanca es quedarà. I la que fa olor de maduixa des de l'altra punta de la parada, aquesta és la que t'has d'endur.
- Nespraabr–junyÉs la primera fruita de pinyol de l'any i gairebé la més breu: unes setmanes entre abril i juny i s'ha acabat. A dins porta uns pinyols enormes, brillants, que ocupen mitja fruita.
- Avellanaset–novL'avellana és la cosina discreta de l'ametlla: menys famosa, més perfumada. Torrada, tota la cuina fa olor de tardor.
- Nouset–novArriba dins la seva pròpia caixa forta, amb forma de cervell i tot. La collida de fa poc, amb la pell encara tova, té gust de llet; la seca, d'hivern.
- Calçotdes–abrUna ceba que obliguem a créixer dues vegades: es planta el bulb, se li va calçant terra i en surten brots llargs i blancs. Es mengen negres per fora, amb pitet i dempeus.
- Carxofanov–maigÉs una flor que ens mengem abans que s'obri. I deixa un regust dolç que fa que l'aigua, o el vi, tingui un gust diferent just després.
- Coloct–marçLa verdura que millora amb el fred: després d'unes glaçades la col es torna més dolça. Una peça dona per menjar tota la setmana sense repetir plat.
- Colifloroct–marçEl que mengem són flors que encara no s'han arribat a obrir, atapeïdes en un sol cap. La mala fama li ve de l'olor de bullir-la massa: rostida és una altra cosa.
- Bròquiloct–abrÉs un ram de flors sense obrir: si el deixes massa a la nevera, groguejarà perquè comença a florir. I la tija, pelada, és el més dolç.
- Espinacoct–abrCompres una bossa enorme, la tires a la paella i et queda un grapat. Calcula uns 250 g crus per persona si és el plat.
- Bledaset–junyDues verdures en una: la fulla, que es fa en un no res, i la penca, que demana més temps. I dir a algú que és una bleda ja sabem què vol dir.
- Porrooct–marçUna ceba que no fa bulb i que té un gust més fi. El blanc és perquè es conrea tapat de terra: com més amunt s'hi calça, més part blanca.
- Escarolaoct–marçAmarga per fora i gairebé dolça al cor, que és groc perquè les fulles de fora li prenen la llum. Amb el fred és més tendra.
- Carabassaset–febrEs cull a la tardor i, sencera, aguanta mesos sense nevera: era la verdura que arribava al febrer. I sí, «donar carabasses» és rebutjar algú.
- Moniatoset–genSembla una patata amb pretensions, però al forn es torna gairebé unes postres: la calor lenta converteix part del seu midó en sucre.
- Favafebr–maigCompres un quilo i et quedes amb un grapat: la beina pesa més que el gra. Les primeres, petites i tendres, es mengen fins i tot crues.
- Pèsolfebr–maigTan bon punt el cull de la mata, el seu sucre comença a convertir-se en midó. Per això un de just desgranat té un altre gust: dolç, gairebé com una fruita.
- Espàrrecmarç–junyEl blanc i el verd són la mateixa planta: el blanc creix tapat amb terra i no veu mai el sol. El que surt a la seva a les vores dels camps és un altre, més prim i amarg.
- All tendrefebr–maigÉs l'all abans de fer cap: la planta jove, arrencada quan encara sembla un porro escanyolit. Té gust d'all, però amb educació.
- Pastanagaset–maigN'hi ha gairebé tot l'any, però la d'hivern, de terra freda, és la més dolça. Si porta el plomall de fulles, saps que no s'ha passat mesos en una cambra frigorífica.
- Remolatxaoct–abrTaca tot el que toca, la post de tallar i l'orgull inclosos. Però rostida es torna dolça com poques verdures.
- Ravefebr–juny · set–novPica una mica, cruix molt i creix en un mes: és la verdura de qui no té paciència. Els de primavera, petits i vermells, són els més fins.
- Fonolloct–abrTé gust d'anís, i això divideix famílies. Cru i a làmines fines cruix com poques coses; rostit es torna dolç i suau, i fins i tot els de l'altre bàndol dubten.
- Cardnov–febrPunxa, s'enfosqueix així que el talles i li has de treure els fils un per un. I tot i així hi ha cases on sense card no és Nadal.
- Rovellóset–desSi el talles, deixa anar una llet taronja; si el toques gaire, es taca de verd. Totes dues coses són normals i t'ajuden a reconèixer-lo.
- Cepset–novGrassonet, amb barret de pa torrat i peu de bóta: el cep sembla dibuixat per un nen. És el bolet que dona més alegries i el que més cucs ha de compartir amb tu.
- Camagrocnov–genPetit, buit, de peu groc i barret bru: una trompeteta que s'amaga entre la molsa. Arriba quan els altres bolets ja han marxat i para la taula de Nadal.
Temporada · seasonal.joedoe.dev