Verdura
Remolatxa
RemolachaBeetrootBeta vulgaris
Taca tot el que toca, la post de tallar i l'orgull inclosos. Però rostida es torna dolça com poques verdures.
Quan
N'hi ha: oct–abr · Al seu punt: nov–febr
N'hi ha: oct–abr · Al seu punt: nov–febr
N'hi ha: abr–oct · Al seu punt: maig–ag
D'aquí
Als mercats catalans es ven sobretot ja cuita, envasada al buit, i menys crua amb les fulles. És la mateixa espècie que la bleda, i les fulles es cuinen igual que una bleda.
Al mercat
- Crua: dura, pesant i amb la pell llisa, sense arrugues ni parts toves.
- Millor amb fulles: si són fresques, la remolatxa també, i t'emportes dues verdures.
- Mitjanes: les enormes triguen segles a coure's i poden ser fibroses.
- Cuita i envasada: mira la data i que l'envàs no estigui inflat.
A casa
- Talla les fulles deixant un parell de dits de tija, i guarda-les a part.
- L'arrel, sense rentar, a la nevera en una bossa: dues o tres setmanes.
- Les fulles, com una bleda: en un parell de dies.
- Cuita i començada, en una carmanyola a la nevera, quatre o cinc dies.
Si te'n sobra
- Cuita o rostida, pelada i a daus, es congela bé per a cremes i amanides.
- Escabetxada amb vinagre, una mica de sucre i espècies: aguanta setmanes a la nevera.
- Xips: a làmines molt fines, al forn baix fins que cruixin.
A la cuina
- Rostida en paper d'alumini, pelada i en amanida amb taronja i fonoll.
- Crua i ratllada amb pastanaga i poma, amb una bona vinagreta.
- Hummus de remolatxa, d'un rosa que no sembla de veritat.
- Crema freda o calenta, amb una mica de iogurt per sobre.
- Les fulles, saltejades amb all, com unes bledes.
- En carpaccio, a làmines fines amb formatge de cabra i nous.
El que aporta
Per 100 g, en cru.
- Energia
- 43 kcal
- Aigua
- 88 % d'aigua
- Hidrats
- 9,6 g
- Sucres
- 6,8 g
- Fibra
- 2,8 g
- Proteïna
- 1,6 g
Destaca en
- Ric en folat109 µg · 55 % del que cal cada dia
- Font de potassi325 mg · 16 % del que cal cada dia
Dades de l'USDA (FoodData Central). Veure la taula completa ↗ · Com es decideix què destaca
Lliga amb
- Taronjanov–maigLa taronja no madura un cop collida: la que compres és la que hi ha. Per això val la pena saber triar-la.
- Fonolloct–abrTé gust d'anís, i això divideix famílies. Cru i a làmines fines cruix com poques coses; rostit es torna dolç i suau, i fins i tot els de l'altre bàndol dubten.
- Pastanagaset–maigN'hi ha gairebé tot l'any, però la d'hivern, de terra freda, és la més dolça. Si porta el plomall de fulles, saps que no s'ha passat mesos en una cambra frigorífica.