Verdura
Rave
RábanoRadishRaphanus sativus
Pica una mica, cruix molt i creix en un mes: és la verdura de qui no té paciència. Els de primavera, petits i vermells, són els més fins.
Quan
N'hi ha: febr–juny · set–nov · Al seu punt: març–maig
N'hi ha: febr–juny · set–nov · Al seu punt: març–maig
N'hi ha: març–maig · ag–des · Al seu punt: set–nov
D'aquí
A Catalunya els petits i rodons en diem ravenets, i es venen en manats amb les fulles. I quan una cosa no t'importa gens, «t'importa un rave».
Al mercat
- Ferms i llisos; si cedeixen quan els estrenys, per dins seran buits o esponjosos.
- Fulles verdes i fresques: són el millor xivato de quan es van arrencar.
- Petits o mitjans: els grossos solen picar més i ser llenyosos.
- Sense esquerdes: s'obren quan s'han passat de temps a la terra.
A casa
- Quan arribis, separa'n les fulles: així el rave aguanta ferm més dies.
- Els raves, a la nevera en una carmanyola amb paper humit: una setmana llarga.
- Les fulles, en un o dos dies.
- Si s'estoven, mitja hora en aigua amb gel els torna cruixents.
Si te'n sobra
- Congelats, no: queden tous i aiguats.
- Escabetx ràpid: a làmines, amb vinagre, aigua, sal i sucre; rosats en un dia.
- Rostits o saltejats amb mantega: perden el picant i queden dolços.
- Les fulles, en una truita, una sopa o un pesto.
A la cuina
- Crus, amb mantega i sal grossa, a la francesa.
- A làmines fines en una amanida d'enciam.
- Amb faves tendres i pèsols, en una amanida de primavera.
- Escabetxats, per alegrar uns tacos o un entrepà.
- Saltejats sencers amb les fulles i una mica d'all tendre.
Agafar el rave per les fulles.
El que aporta
Per 100 g, en cru.
- Energia
- 16 kcal
- Aigua
- 95 % d'aigua
- Hidrats
- 3,4 g
- Sucres
- 1,9 g
- Fibra
- 1,6 g
- Proteïna
- 0,7 g
Destaca en
- Font de vitamina C14,8 mg · 19 % del que cal cada dia
Dades de l'USDA (FoodData Central). Veure la taula completa ↗ · Com es decideix què destaca
Lliga amb
- Enciammarç–jul · set–novGairebé tot és aigua, i per això la d'aquí guanya tant: acabat de collir cruix, i el que viatja dies en camió arriba cansat. Fuig de la calor forta: a l'agost s'espiga i amarga.
- Favafebr–maigCompres un quilo i et quedes amb un grapat: la beina pesa més que el gra. Les primeres, petites i tendres, es mengen fins i tot crues.
- Pèsolfebr–maigTan bon punt el cull de la mata, el seu sucre comença a convertir-se en midó. Per això un de just desgranat té un altre gust: dolç, gairebé com una fruita.
- All tendrefebr–maigÉs l'all abans de fer cap: la planta jove, arrencada quan encara sembla un porro escanyolit. Té gust d'all, però amb educació.