Bolet
Cep
BoletusPorciniBoletus edulis
Grassonet, amb barret de pa torrat i peu de bóta: el cep sembla dibuixat per un nen. És el bolet que dona més alegries i el que més cucs ha de compartir amb tu.
Quan
N'hi ha: set–nov · Al seu punt: oct
N'hi ha: set–nov · Al seu punt: oct
N'hi ha: març–maig · Al seu punt: abr
D'aquí
A Catalunya anar a buscar bolets a la tardor és gairebé una religió, i el cep és la peça que tothom vol trobar, al costat dels rossinyols i, més tard, els camagrocs. Surt a pinedes, fagedes, rouredes i castanyedes, sobretot a zones de muntanya i del Prepirineu. En temporada es ven als mercats, però a preu de joia.
Al mercat
- Cull o menja només el que coneguis amb tota seguretat: hi ha bolets semblants que no es mengen, algun de tòxic. Si dubtes, pregunta a una societat micològica, com la Societat Catalana de Micologia, o compra'l al mercat.
- Al bosc: cistell, no bossa de plàstic; ganivet per tallar o treure el peu amb compte; deixa els petits i no remenis el terra. En algunes zones cal permís o hi ha límit de quilos: informa-te'n abans.
- Al mercat: durs al tacte, peu ferm i la part de sota del barret blanca o crema; si és verdosa i tova, és vell.
- Demana que te'n tallin un o mira el peu: si és ple de foradets, hi ha cucs.
A casa
- Si no estàs segur de què és, no el desis ni el mengis: llença'l.
- Neteja'ls amb un drap humit o un ganivet, sense aigua de l'aixeta.
- A la nevera, en paper o en un drap, mai en plàstic: dos o tres dies.
- Si algun té cucs, aparta'l de seguida, que van passant als altres.
Si te'n sobra
- Asseca'ls: en làmines fines, al sol, en un deshidratador o al forn molt baix. Secs, en un pot tancat, duren mesos i encara fan més olor.
- Congela'ls en làmines, crus o saltejats un minut, estesos i després en bossa.
- Si mols els secs, tens pols de cep per donar gust a arrossos, salses i cremes.
- Als vells o tous, treu-los l'esponja de sota i aprofita'n la carn per a un guisat.
A la cuina
- A la planxa, en làmines gruixudes, amb all, julivert i un bon oli.
- En carpaccio, si són molt frescos i ferms: làmines fines, sal en escates i oli.
- Un arròs o un risotto de ceps amb un grapat de rovellons.
- Amb castanyes i moniato en un guisat de tardor.
- En una crema de carabassa, saltejats per sobre.
- Remenats amb ou i patates fregides, i prou.
Sortir com bolets.
El que aporta
D'aquest no hi ha cap dada fiable pròpia a les taules, així que no ens l'inventem.
Lliga amb
- Castanyaoct–desAbans de la patata, a moltes muntanyes d'Europa la castanya era el pa de l'hivern. Avui és sobretot olor de fum al carrer i paper de diari calent a les mans.
- Rovellóset–desSi el talles, deixa anar una llet taronja; si el toques gaire, es taca de verd. Totes dues coses són normals i t'ajuden a reconèixer-lo.
- Carabassaset–febrEs cull a la tardor i, sencera, aguanta mesos sense nevera: era la verdura que arribava al febrer. I sí, «donar carabasses» és rebutjar algú.
- Moniatoset–genSembla una patata amb pretensions, però al forn es torna gairebé unes postres: la calor lenta converteix part del seu midó en sucre.