Bolet
Rovelló
NíscaloSaffron milk capLactarius deliciosus
Si el talles, deixa anar una llet taronja; si el toques gaire, es taca de verd. Totes dues coses són normals i t'ajuden a reconèixer-lo.
Quan
N'hi ha: set–des · Al seu punt: oct–nov
N'hi ha: set–des · Al seu punt: oct–nov
N'hi ha: març–juny · Al seu punt: abr–maig
D'aquí
A Catalunya anar a buscar bolets és gairebé un esport nacional, i el rovelló, que surt als pinars a la tardor, n'és el rei. Els mercats, com la Boqueria, en venen en temporada. La manera clàssica és a la brasa o a la planxa, amb all, julivert i oli; també van amb botifarra o al fricandó.
Al mercat
- Cull o menja només el que coneguis amb tota seguretat. Si dubtes, consulta una societat micològica o compra'l al mercat.
- Al bosc: cistell, no bossa de plàstic; ganivet per tallar; res de rasclets, i deixa els petits. Informa't de les normes de la zona: en alguns llocs cal permís o hi ha límit de quilos.
- Al mercat: ferms, carnosos, amb olor fresca; poques taques verdes i sense cucs (talla el peu i mira).
- Millor petits o mitjans: els grossos solen tenir més bestioles.
A casa
- Si no estàs segur de què és, no el desis ni el mengis: llença'l.
- Neteja'ls amb un pinzell o un drap humit; no els deixis en remull, s'amaren.
- A la nevera, en paper o en un drap, mai en plàstic.
- Menja'ls en un o dos dies.
Si te'n sobra
- Congela'ls saltejats, no crus: un parell de minuts a la paella, refredats i en bosses. Uns sis mesos.
- En escabetx o en vinagre, en pots, per anar traient.
- No s'assequen bé: per assecar són millors altres bolets.
A la cuina
- A la brasa, de panxa enlaire, amb all, julivert, sal i oli.
- A la planxa, amb un ou ferrat al costat.
- Amb botifarra, saltejats a la mateixa paella.
- Al fricandó de vedella o en un guisat amb patates.
- En un arròs de muntanya, amb costella i bolets.
- Remenats amb ou, sobre una torrada.
El que aporta
D'aquest no hi ha cap dada fiable pròpia a les taules, així que no ens l'inventem.
Lliga amb
- Castanyaoct–desAbans de la patata, a moltes muntanyes d'Europa la castanya era el pa de l'hivern. Avui és sobretot olor de fum al carrer i paper de diari calent a les mans.
- Moniatoset–genSembla una patata amb pretensions, però al forn es torna gairebé unes postres: la calor lenta converteix part del seu midó en sucre.
- Carabassaset–febrEs cull a la tardor i, sencera, aguanta mesos sense nevera: era la verdura que arribava al febrer. I sí, «donar carabasses» és rebutjar algú.