Bolet
Camagroc
Yellow footCraterellus lutescens
Petit, buit, de peu groc i barret bru: una trompeteta que s'amaga entre la molsa. Arriba quan els altres bolets ja han marxat i para la taula de Nadal.
Quan
N'hi ha: nov–gen · Al seu punt: des
N'hi ha: nov–gen · Al seu punt: des
N'hi ha: maig–jul · Al seu punt: juny
D'aquí
A Catalunya el camagroc és el bolet de Nadal: surt de novembre a gener, sovint en colles grans, en boscos humits amb molsa, i tanca la temporada de bolets que obren el rossinyol i el cep. Moltes cases el guarden, fresc o sec, per als dinars de les festes.
Al mercat
- Cull o menja només el que coneguis amb tota seguretat. Si dubtes, pregunta a una societat micològica, com la Societat Catalana de Micologia, o compra'l al mercat.
- Al bosc: cistell, no bossa de plàstic; ganivet o tisores per tallar-los pel peu sense arrencar la molsa; deixa els petits. En algunes zones cal permís o hi ha límit de quilos: informa-te'n abans.
- Al mercat: peu groc viu, flexible i sense parts molles o negres.
- Que siguin nets de terra i molsa: surten en mates i solen venir amb fulles enganxades.
A casa
- Si no estàs segur de què és, no el desis ni el mengis: llença'l.
- Obre'ls de dalt a baix si cal i neteja'n l'interior buit, que guarda terra i bestioletes.
- A la nevera, en paper o en un drap, mai en plàstic: tres o quatre dies.
Si te'n sobra
- Asseca'ls: són dels bolets que s'assequen millor. Estesos en un lloc airejat o al forn molt baix, i després en un pot tancat.
- Per fer-los servir secs, en remull en aigua tèbia mitja hora; l'aigua, colada, va al guisat.
- Congela'ls saltejats, en racions, i els tindràs a punt per a la propera festa.
A la cuina
- Al farcit del pollastre de Nadal, amb castanyes, prunes i pinyons.
- Saltejats amb all i julivert, amb uns ous o sobre una torrada.
- A la salsa de la carn estofada o de l'ànec.
- En un arròs d'hivern amb col i botifarra.
- Amb porro i nata, per acompanyar una carn o una pasta.
El que aporta
D'aquest no hi ha cap dada fiable pròpia a les taules, així que no ens l'inventem.
Lliga amb
- Castanyaoct–desAbans de la patata, a moltes muntanyes d'Europa la castanya era el pa de l'hivern. Avui és sobretot olor de fum al carrer i paper de diari calent a les mans.
- Moniatoset–genSembla una patata amb pretensions, però al forn es torna gairebé unes postres: la calor lenta converteix part del seu midó en sucre.
- Coloct–marçLa verdura que millora amb el fred: després d'unes glaçades la col es torna més dolça. Una peça dona per menjar tota la setmana sense repetir plat.
- Porrooct–marçUna ceba que no fa bulb i que té un gust més fi. El blanc és perquè es conrea tapat de terra: com més amunt s'hi calça, més part blanca.