Fruita
Nespra
NísperoLoquatEriobotrya japonica
És la primera fruita de pinyol de l'any i gairebé la més breu: unes setmanes entre abril i juny i s'ha acabat. A dins porta uns pinyols enormes, brillants, que ocupen mitja fruita.
Quan
N'hi ha: abr–juny · Al seu punt: maig
N'hi ha: abr–juny · Al seu punt: maig
N'hi ha: oct–des · Al seu punt: nov
D'aquí
La nespra que mengem és la japonesa, que va arribar al Mediterrani al segle XIX i es va quedar en patis i horts de tota la costa. La zona de referència és a prop: Callosa d'en Sarrià (Alacant), amb la DOP Nísperos Callosa d'En Sarrià i la varietat Algerie. A Catalunya és més fruita d'arbre de casa que de gran conreu.
Al mercat
- Color taronja intens i uniforme, sense zones verdoses.
- Ha de cedir una mica en prémer-la; si és dura, ja no madurarà.
- Unes pigues marrons a la pell no importen; els cops tous i foscos, sí.
- Si conserva el borrissol i el rabet, s'ha manipulat poc.
A casa
- Es taca per no res: compra les que et menjaràs en dos o tres dies.
- Fora de la nevera aguanten un parell de dies; a dins, en una sola capa, fins a una setmana.
- Un cop pelades s'oxiden de pressa; unes gotes de llimona ho frenen.
Si te'n sobra
- Melmelada de nespres, pelades i sense pinyols, amb una mica de llimona.
- En almívar lleuger, en pots esterilitzats, per tenir-ne fora de temporada.
- Congela-les pelades, sense pinyol i a meitats, ruixades amb llimona; millor per a batuts o compota.
A la cuina
- De l'arbre a la boca, pelada amb els dits.
- En macedònia amb maduixes i cireres, que coincideixen al mercat.
- Rostides amb una mica de mel i servides amb iogurt.
- En una amanida amb fulles amargues i mató.
- En chutney amb ceba i espècies, per a carns blanques.
El que aporta
Per 100 g, en cru.
- Energia
- 47 kcal
- Aigua
- 87 % d'aigua
- Hidrats
- 12,1 g
- Fibra
- 1,7 g
- Proteïna
- 0,4 g
Destaca en
No arriba a «font de» res segons la norma europea: es menja per gust, que no és poc.
Dades de l'USDA (FoodData Central). Veure la taula completa ↗ · Com es decideix què destaca
Lliga amb
- Maduixamarç–junyLa maduixa no madura un cop collida: si té l'espatlla blanca, blanca es quedarà. I la que fa olor de maduixa des de l'altra punta de la parada, aquesta és la que t'has d'endur.
- Cireramaig–julLa cirera és la fruita que es menja dret, al costat de la parada, «només una més». Dura poc i no madura un cop collida, així que la que compres és la que hi ha.
- Albercocmaig–julL'albercoc bo es parteix amb els dits i deixa anar el pinyol tot sol. La temporada és curta, de finals de maig al juliol, i el de cambra no té res a veure amb el de l'arbre.