De temporada
Abril
20 coses de temporada al mercat, 9 al seu millor moment.
Al seu punt
Ara és quan són més bones i quan costen menys.
- Llimonatot l'anyEl llimoner floreix i dona fruita gairebé tot l'any, per això no falta mai. Més que una fruita, és un condiment.
- Maduixamarç–junyLa maduixa no madura un cop collida: si té l'espatlla blanca, blanca es quedarà. I la que fa olor de maduixa des de l'altra punta de la parada, aquesta és la que t'has d'endur.
- Carxofanov–maigÉs una flor que ens mengem abans que s'obri. I deixa un regust dolç que fa que l'aigua, o el vi, tingui un gust diferent just després.
- Favafebr–maigCompres un quilo i et quedes amb un grapat: la beina pesa més que el gra. Les primeres, petites i tendres, es mengen fins i tot crues.
- Pèsolfebr–maigTan bon punt el cull de la mata, el seu sucre comença a convertir-se en midó. Per això un de just desgranat té un altre gust: dolç, gairebé com una fruita.
- Espàrrecmarç–junyEl blanc i el verd són la mateixa planta: el blanc creix tapat amb terra i no veu mai el sol. El que surt a la seva a les vores dels camps és un altre, més prim i amarg.
- Enciammarç–jul · set–novGairebé tot és aigua, i per això la d'aquí guanya tant: acabat de collir cruix, i el que viatja dies en camió arriba cansat. Fuig de la calor forta: a l'agost s'espiga i amarga.
- All tendrefebr–maigÉs l'all abans de fer cap: la planta jove, arrencada quan encara sembla un porro escanyolit. Té gust d'all, però amb educació.
- Ravefebr–juny · set–novPica una mica, cruix molt i creix en un mes: és la verdura de qui no té paciència. Els de primavera, petits i vermells, són els més fins.
Arriben
Les primeres: encara cares, però ja hi són.
Últimes setmanes
El mes que ve ja no n'hi haurà. Aprofita o guarda.
- Kiwinov–abrVe de la Xina, on en deien grosella xinesa. El nom de kiwi l'hi van posar els exportadors de Nova Zelanda, pel pardal pelut i marró.
- Calçotdes–abrUna ceba que obliguem a créixer dues vegades: es planta el bulb, se li va calçant terra i en surten brots llargs i blancs. Es mengen negres per fora, amb pitet i dempeus.
- Bròquiloct–abrÉs un ram de flors sense obrir: si el deixes massa a la nevera, groguejarà perquè comença a florir. I la tija, pelada, és el més dolç.
- Espinacoct–abrCompres una bossa enorme, la tires a la paella i et queda un grapat. Calcula uns 250 g crus per persona si és el plat.
- Remolatxaoct–abrTaca tot el que toca, la post de tallar i l'orgull inclosos. Però rostida es torna dolça com poques verdures.
- Fonolloct–abrTé gust d'anís, i això divideix famílies. Cru i a làmines fines cruix com poques coses; rostit es torna dolç i suau, i fins i tot els de l'altre bàndol dubten.
També n'hi ha
- Taronjanov–maigLa taronja no madura un cop collida: la que compres és la que hi ha. Per això val la pena saber triar-la.
- Bledaset–junyDues verdures en una: la fulla, que es fa en un no res, i la penca, que demana més temps. I dir a algú que és una bleda ja sabem què vol dir.
- Cebatot l'anyN'hi ha tot l'any perquè seca es guarda mesos. Però la d'estiu, acabada d'arrencar, és sucosa i dolça, i fa plorar una mica menys. Només una mica.
- Pastanagaset–maigN'hi ha gairebé tot l'any, però la d'hivern, de terra freda, és la més dolça. Si porta el plomall de fulles, saps que no s'ha passat mesos en una cambra frigorífica.
El que arriba al maig
El mes que ve no arriba res de nou: continua el d'ara.
- Cireramaig–julLa cirera és la fruita que es menja dret, al costat de la parada, «només una més». Dura poc i no madura un cop collida, així que la que compres és la que hi ha.
- Albercocmaig–julL'albercoc bo es parteix amb els dits i deixa anar el pinyol tot sol. La temporada és curta, de finals de maig al juliol, i el de cambra no té res a veure amb el de l'arbre.
- Carbassómaig–setQui té una mata a l'hort ho sap: un dia és un dit i tres dies després, un bat de beisbol. Els petits són els bons; els gegants, aigua i pinyols.
- Patata novamaig–agLa nova es reconeix perquè la pell se'n va amb el dit. És la de primavera i estiu; la de tot l'any és una altra cosa, i fa mesos que t'espera en un magatzem.
- Mandarinaoct–marçLa fruita que es pela sense ganivet i et deixa les mans fent olor d'hivern. Gairebé totes les que compres aquí són clementines, un tipus de mandarina.
- Caquioct–desHi ha dos caquis: el de tota la vida, que es menja amb cullera quan és tou com una gelatina, i el «persimon», que es menja dur com una poma. Si en mossegues un de tou abans d'hora, et deixa la boca aspra com un fregall.
- Magranaset–desUn joier amb centenars de grans. Desgranar-la té truc, i un cop el saps no et tornes a tacar la camisa.
- Castanyaoct–desAbans de la patata, a moltes muntanyes d'Europa la castanya era el pa de l'hivern. Avui és sobretot olor de fum al carrer i paper de diari calent a les mans.
- Codonyset–novCru és dur i aspre, però fa tanta olor que abans es posava als armaris per perfumar la roba. En coure'l es torna rosat i dolç.
- Pomaag–febrEs cull a final d'estiu i a la tardor, però gràcies a les cambres frigorífiques n'hi ha tot l'any. La de temporada, acabada de collir, cruix d'una altra manera.
- Perajul–desLa pera madura de dins cap enfora: quan la pell cedeix per tot arreu, per dins ja s'ha passat. Es mira el coll, no la panxa.
- Raïmag–octEl raïm no madura un cop collit: el que t'emportes a casa ja no serà més dolç. O el tries bé a la parada, o no hi ha res a fer.
- Figajuny · ag–setLa figuera fa dues collites: les bacores (o figues-flor) a principis d'estiu, a la fusta de l'any anterior, i les figues de veritat al final. Per això la figa té un forat al juliol.
- Préssecjuny–octPréssec, nectarina i paraguaià són la mateixa espècie: la nectarina és un préssec sense borrissol i el paraguaià, un d'aixafat. El que es pela amb les mans i et regalima fins al colze és el que era al seu punt.
- Prunajuny–setHi ha prunes de tots els colors, del verd de la claudi al morat gairebé negre. El polset blanc que les cobreix és seu, no de cap producte: si és intacte, gairebé no l'han tocada.
- Síndriajuny–setMés del 90 % d'una síndria és aigua, i tot i així costa un món dur-la a casa. Un cop tallada ja no madura més: el que veus és el que hi ha.
- Melójuny–setEncertar el meló té fama de loteria, i alguna raó hi ha. Però no tots funcionen igual: el cantalup continua madurant a casa i el pell de gripau gairebé gens.
- Ametllaag–octMig receptari català porta ametlla, encara que no es vegi: s'amaga a la picada, a la salsa i a les postres. I amb closca es guarda gairebé un any sense demanar res.
- Avellanaset–novL'avellana és la cosina discreta de l'ametlla: menys famosa, més perfumada. Torrada, tota la cuina fa olor de tardor.
- Nouset–novArriba dins la seva pròpia caixa forta, amb forma de cervell i tot. La collida de fa poc, amb la pell encara tova, té gust de llet; la seca, d'hivern.
- Móraag–setLa fruita més de franc de l'estiu, si no et fan res unes quantes esgarrapades. Sabràs que has anat a buscar móres pels dits morats i per la samarreta, que ja no té remei.
- Gerdjuny–setÉs buida per dins i per això s'aixafa només de mirar-la. A canvi, fa tanta olor que un grapat perfuma unes postres senceres.
- Coloct–marçLa verdura que millora amb el fred: després d'unes glaçades la col es torna més dolça. Una peça dona per menjar tota la setmana sense repetir plat.
- Colifloroct–marçEl que mengem són flors que encara no s'han arribat a obrir, atapeïdes en un sol cap. La mala fama li ve de l'olor de bullir-la massa: rostida és una altra cosa.
- Porrooct–marçUna ceba que no fa bulb i que té un gust més fi. El blanc és perquè es conrea tapat de terra: com més amunt s'hi calça, més part blanca.
- Escarolaoct–marçAmarga per fora i gairebé dolça al cor, que és groc perquè les fulles de fora li prenen la llum. Amb el fred és més tendra.
- Carabassaset–febrEs cull a la tardor i, sencera, aguanta mesos sense nevera: era la verdura que arribava al febrer. I sí, «donar carabasses» és rebutjar algú.
- Moniatoset–genSembla una patata amb pretensions, però al forn es torna gairebé unes postres: la calor lenta converteix part del seu midó en sucre.
- Mongeta tendrajuny–setÉs la mateixa planta que dona les mongetes seques, només que la beina es cull abans que el gra s'engreixi. La prova de la bona: es trenca amb un espetec.
- Cogombrejuny–setBotànicament és una fruita, com el meló, que n'és cosí. El que més te'n diu és el fred: li agrada fresc, però a la nevera molt freda s'estova i es taca.
- Tomàquetjuny–octEl d'agost i el de gener només s'assemblen en el color. I el pitjor enemic d'un de bo no és l'hivern: és la teva nevera.
- Albergíniajuny–octÉs una esponja: xucla tot l'oli que hi posis. Escalivada sencera sobre la flama es torna una altra cosa, cremosa i fumada, sense una gota de més.
- Pebrotjul–octEl verd i el vermell solen ser el mateix pebrot en dos moments: el vermell és el que s'ha deixat madurar a la mata. Per això és més dolç i més car.
- Cardnov–febrPunxa, s'enfosqueix així que el talles i li has de treure els fils un per un. I tot i així hi ha cases on sense card no és Nadal.
- Rovellóset–desSi el talles, deixa anar una llet taronja; si el toques gaire, es taca de verd. Totes dues coses són normals i t'ajuden a reconèixer-lo.
- Cepset–novGrassonet, amb barret de pa torrat i peu de bóta: el cep sembla dibuixat per un nen. És el bolet que dona més alegries i el que més cucs ha de compartir amb tu.
- Rossinyoljul–novGroc d'ou, amb plecs en lloc de làmines i una olor suau d'albercoc. És dels bolets més agraïts: aguanta bé al cistell i a la nevera.
- Camagrocnov–genPetit, buit, de peu groc i barret bru: una trompeteta que s'amaga entre la molsa. Arriba quan els altres bolets ja han marxat i para la taula de Nadal.
Temporada · seasonal.joedoe.dev